Exposició Jeune Création Européenne

28/04/2017 - 18/06/2017 · 10:00

L’exposició té lloc al Museu de l’Empordà i a la Casa Empordà (Antic Escorxador), oberta del 28 d’abril al 18 de juny de 2017.

La Jeune Création Européene és un projecte internacional d’arts visuals iniciat l'any 2000 i liderat per l’Ajuntament de Montrouge. Reuneix una selecció de joves creadors procedents de diferents països de la Unió Europea, amb  l'objectiu de donar a conèixer la seva obra i de promoure formes de diàleg i contactes europeus per mitjà de la cultura i l’art contemporani. El resultat és una exposició itinerant de gran format que durant el 2015-2017 ha visitat Montrouge (França), Hjorring (Dinamarca), Wroctaw (Polònia), Cësis (Letònia), Como (Itàlia) i ara Figueres (Catalunya). Després, la seva pròxima parada serà Amarante (Portugal).

És una exposició intinerant d’art emergent europeu i un programa de tallers en residència per als joves artistes que hi participen. L’organitza l’ajuntament de Montrouge (França) des de l’any 2000 i és de caràcter bianual, amb l’objectiu de promoure la creació i la col·laboració artística a nivell europeu.

Cada país/ ciutat participant tria 8 artistes emergents d’arreu de l’estat per a representar el país davant de la resta de països coorganitzadors de l’esdeveniment. En aquesta edició són 7: França, Dinamarca, Polònia, Letònia, Italia, Espanya i Portugal.

Per escollir els nostres representants, el juny de 2015, Figueres va convocar un concurs públic al qual es van presentar 80 propostes. Un jurat format per Mario Pasqualotto,  artista i comissari; Ricard Planas, director de la revista BonArt;  Pep Montoya, artista; Natàlia Chocarro, Fundació Vila Casas; van seleccionar-ne 8 per formar part de la Biennal que està recorrent Europa i ha arribat a la nostra ciutat la primavera d’aquest 2017.

Les obres dels artistes seleccionats per Figueres són Aïda Andrés Rodrigálvarez, Adrian Espinós Ferrero, Anna Ill Albà, Jennifer Owens, Esther Pí Gómez, Mònica Planas Castan, Ignasi Prat Altimira, Ines Schaikowski.

La presència d’artistes catalans a la JCE subratlla la perspectiva artística global. Recordant el que va escriure Mario Pasqualotto, president del Jurat, al catàleg de la biennal: “Tenint en compte que la praxi creativa no deixa de ser una actitud política, aquests artistes, amb una ebullició inquieta d’autoafirmació, transmeten la sensació que han deixat de ser innocents d’una manera accelerada empesos per l’entorn social. La selecció respon a un diàleg entre contingut-concepte, creativat-praxi, fruit del moment que vivim i que afecta la creativitat en tots els aspectes, ja siguin ideològics, filosòfics, conceptuals o de representació icònica.”

Aïda Andrés Rodrigálvarez 1985, Barcelona

Amb la seva obra vol aprofundir en la percepció reflexiva, anar més enllà de l’objecte, del motiu, per a centrar-se en la sensació que aquest produeix. Són les sensacions les que ens situen, ens defineixen i ens posen en relació amb el món.

 

Adrián Espinós Ferrero 1985, Alicante

La seva obra investiga la dualitat entre matèria i idea com a “base d’una vida artística artificial”. Fa servir metacrilat transparent com a doble superfícia pictòrica: la primera part té textura (matèria) i la de darrera no (idea). La idea te entitat en sí mateixa.

 

Anna Ill Albà 1990, Vilanova i la Geltrù

Treballa amb textil i fotografia per a representar la fusió entre el medi creatiu i inspiratiu i reflexionar sobre el pas del temps i els confins de la intimitat.

 

Jennifer Owens 1983, Dublín

Fa servir el cabell com a mitjà d’expressió ja que aquest simbolitza la llibertat personal (es cultiva individualment, sense l’ajut de ningú) i l’enfrontament a la mort (és un dels pocs elements que queden després d’aquesta). D’aquestes peces en fa fotografies que volen ser tant ilustratives com misterioses.

 

Esther Pí Gómez 1982, Mollet del Vallès

En les seves escultures i instal·lacions utilitza un llenguatge subtil i metafòric que tè com a punt de partida el cos humà, de la natura i del simbolisme que genera la forma i del concepte del material.

 

Mònica Planaes Castan 1992, Barcelona

Els objectes que fa impliquen una activitat humana en relació al cos i la ment (espai exterior i interior) i a l’àmbit públic i privat de la quotidianitat .

 

Ignasi Prat Altimira 1981, Sant Esteve de Palautordera

El motiu principal amb el que treballa en la seva obra són els retrats dels governants dels plens dels Ajuntaments de Catalunya, amb la finalitat de reflexionar sobre els usos i el poder d’aquest tipus d’imatges, el culte a la personalitat i proposar una urbanització d’aquesta branca de l’imaginari del poder públic.

 

Ines Schaikowski 1981, Wriezen

En la seva obra busca una manera visual per a expressar una ruptura, una pèrdua amb totes les conseqüències emocionals i espirituals que comporta. Aborda el tema de la mort, de la fe i de la permanència de l’amor un cop l’objecte d’aquest ja no hi és físicament.

 

 

 

 

 

  • 28 d'abril fins 18 de juny
  • 10:00 h