Presentació del llibre "El crit de les ultracoses" de David Ruiz a Llibres Low Cost
10/04/2015 · 20:00
Divendres 10 d'abril a les 20h a Llibres Low Cost - Figueres presentació del llibre "El crit de les ultracoses" de David Ruiz i editat per Curbet Edicions. Presentat per Joan Manuel Soldevilla, M. Mercè Cuartiella i l'autor. "El crit de les ultracos
Sinopsis de "El crit de les ultracoses" Raül Costa és un inspector dels Mossos d’Esquadra de Girona que viu instal·lat des de fa temps en una espiral d’autodestrucció on l’alcohol sembla ser el seu millor aliat. L’assignació d’un nou cas basat en les aparicions d’uns cadàvers en estranyes circumstàncies l’obligaran a fer net definitivament. Amb l’ajuda del seu company, l’inspector Quim Brava; del periodista d’un diari digital, Franki Pallarols; i d’Ànnia Cabot, estudiant d’un doctorat en transmissió d’ones a la Politècnica de la UdG, Costa arribarà a la conclusió que les morts estan relacionades amb l’existència d’una mena de senyal electromagnètic que actua desplaçant-se per la ciutat a través dels televisors, hipòtesi que el farà dubtar de si ha triat el millor moment per deixar de beure. David Ruiz, 'Callahan' Guionista i realitzador i audiovisual. Algunes de les seves darreres creacións són la websèrie d'humor absurd 'Scalletti: Girona Connection' i els curtmetratges 'Jo sóc Batman', 'Un dia et trucaré', 'Sense color' i 'La cosa del lavabo'. Crític artículista al blog Els Bastards (Premi Carles Rahola 2013 a la millor informació digital), al diari digital AraGirona.cat, als magazines digitals Streaming i Unbreak, i col·laborador habitual a La SER i Onda Cero Catalunya. Membre fundador de les productores de continguts Factoria Corman i La Ceba Films.Primer capítol de "El crit de les ultracoses"
Dos quarts i cinc de nou de la nit. El cel estrellat il·lumina la ciutat. Un home corre desesperat pel mig d’Emili Grahit trencant el silenci que el carrer sol presentar a aquestes hores. Porta barba d’uns quants dies, bosses als ulls i va molt mal forjat. Du el cabell moll i la roba humida. Mentre corre no para de posar-se les mans a les orelles, ben bé com si sentís alguna cosa que el pertorbés, que el torturés fins al punt d'ensordir-lo, de fer-lo defallir de dolor. Una parella passa pel seu davant però s'aparta immediatament, mirant-lo com si fos un ionqui. L'home els estén la mà i els diu alguna cosa però fugen espantats. El dolor no s’atura, és insuportable, quasi letal, i cau esgotat davant l’aparador d’una botiga d’electrodomèstics. A poc a poc es treu les mans de les orelles i mira sorprès al seu voltant. El so que l’ha estat perseguint, torturant fins just aquell moment, sembla, ara sí, haver-se esvaït, haver desaparegut. Mira a l’interior de l’aparador de la botiga d’electrodomèstics i s’adona que està ple de televisors. Estan apagats però els observa amb espant, com si n’esperés alguna cosa. Efectivament, s’engeguen tots alhora emetent una estranya neu televisiva. L'home torna a posar-se les mans a les orelles i comença a embogir de dolor. Aquell so ha tornat encara amb més força, fent-lo caure violentament a terra.
- No, sisplau, noooo! Prou! Proooou...!
Ajagut cap enlaire mira el cel estrellat i li sembla veure aquella mateixa neu, donant forma a figures geomètriques impossibles... Deliris? L’home tanca els ulls i respira profundament. Intenta resistir el dolor, buidar la seva ment, no pensar en res, i per uns instants ho aconsegueix. No pot acabar així. Per en Bernat i la Laura, pel seu pare... Per ell. No pot acabar així. Obre els ulls. Encara no està vençut, encara li queda esma. Es refà i comença a córrer. Segurament sigui l’últim esforç, l’últim alè, l’últim intent per sobreviure i salvar-se de tot allò. Corre amb totes les seves forces. Sap que els té al darrere, els pot sentir. Veu les seves ombres reflectides a terra. Ja se li acosten. Estan a punt d’agafar-lo, de tocar-lo... I cau a terra. Ara sí que s’ha acabat. Està perdut, definitivament perdut...
- Divendres, 10 d'abril
- 20:00 h
