3. Itinerari de descoberta de la ciutat

Temàtica: Història, arquitectura i cultura.

Lloc: Centre històric de la ciutat.

Punts d'interès: Rambla de Figueres, Edificis Modernistes, Monument a Narcís Monturiol, Plaça de la Font Lluminosa, Plaça de Catalunya, Plaça del Gra, L’Escorxador, Casa Natal de Dalí, Plaça de l’Ajuntament, Carrer de la Jonquera, Plaça Gala i Salvador Dalí, Església de Sant Pere i Call Jueu.

Durada: 2 hores aproximadament.

Observacions: Es recomana portar un plànol de la ciutat , es pot aconseguir a l'oficina de turisme.

Sortida: El recorregut s’inicia al peu de l’Oficina de Turisme de Figueres situada a la Plaça de l'Escorxador nº2. En ella s’hi pot trobar tota la informació necessària per gaudir d’una bona estada a la ciutat. 

 Parada 1

La Rambla és un dels espais més emblemàtics dels figuerencs. El seu origen data de 1828 com a resultat del cobriment de la riera Galligans. Aquesta obra va permetre eliminar el problemes higiènics de la riera i comunicar la ciutat que quedava dividida per la pròpia riera. El cobriment dirigit per l’enginyer militar Antoni Lasauca va acabar el juliol de 1832. El 1862 es van plantar els plàtans i a finals del segle XIX la Rambla ja era un espai social consolidat, un àmbit de passeig i tertúlia dels ciutadans i de celebració de concerts, fires i mercats, així com centre d’hotels, restaurants i cafès que atreia gent de tota la comarca.

Des de finals del segle XIX fins a la guerra civil espanyola al seu perímetre s’hi va construir el millor conjunt d’edificis civils de la ciutat, amb presència d’estils barroc, neoclàssic, eclèctic, modernista, noucentista i racionalista. El 1917 es va fer la darrera gran transformació de la Rambla obra de l’arquitecte Ricard Giralt Casadessús que li va donar una nova dimensió geomètrica amb al reurbanització del saló central. D’aquesta època data el monument d’inspiració noucentista dedicat a Narcís Monturiol (inventor de l’Ictineu, primera nau submarina), obra de l’escultor Enric Casanovas que es troba ubicat a la part baixa del saló central de la Rambla.

 D’entre els edificis d’interès arquitectònic de la Rambla no pot deixar de visitar-se la Casa Polideseia (1864) de l’arquitecte Josep Roca i Bros, d’estil neoclàssic ubicada a la Rambla núm. 15, la Casa Cusí (1894) de l’arquitecte Josep Azemar, d’estil modernista ubicada a la Rambla núm. 20, la Casa Puig-Soler (1901), de Josep Azemar, d’estil modernista ubicada a la Rambla 27, la Casa Salleras (1901) de Josep Azemar, d’estil modernista ubicada a la Rambla núm. 16, la Casa Pagès (1928) de Josep Duran i Reinals, d’estil noucentista ubicada a la Rambla núm. 21 i la Casa Caselles (1930) de Joan Gomà Cuevas, d’estil modernista ubicada a la Rambla núm. 22

 Parada 2

De la Rambla es pren un carreró de vianants anomenat del Forn Nou que mena fins a la Plaça Josep Pla i el Cine-Teatre Jardí. Al centre de la plaça hi ha el monument de Josep Ministral dedicat a Josep Pla, escriptor molt vinculat a la ciutat de Figueres on hi va fer nombroses estades i de la qual va cantar-ne les excel•lències de la gastronomia. La plaça està dominada per l’edifici del Cine-Teatre Jardí, obra modernista de l’arquitecte Llorenç Ros i Costa erigida el 1914. D’aquí, es continua pel carrer Forn Nou fins al carrer Nou i d’aquí a la Plaça Ernest Vila (coneguda pels figuerencs com a plaça de la Font Lluminosa), es continua per la moderna Plaça de Catalunya i s’arriba a la Plaça del Gra.

 Parada 3

La Plaça del Gra es caracteritza per la seva singular estructura, senzilla però molt eficaç. Com el seu nom indica, va ser concebuda per tal de preservar el mercat de cereals de les inclemències del temps. Va ser bastida el 1887 a partir de 36 columnes de ferro que aguanten la coberta i era un dels punts de trobada i d’intercanvi de productes de la població de l’Alt Empordà. Actualment s’hi fa el mercat de queviures els dimarts, dijous i dissabtes. A continuació es pren el carrer Concepció i s’arriba a la plaça de l’Escorxador.

 Parada 4 

L’antic escorxador municipal fou reconstruït amb estil modernista el 1904 per l’arquitecte Josep Azemar, autor també de diversos edificis de la Rambla. Actualment ha perdut la seva funció d’escorxador i és la seu de l'oficina de turisme de Figueres. El seu cos central allotja una sala gran on s’alternen exposicions temporals de caire cultural. 

A continuació cal prendre el carrer Monturiol fins al número 20. Es tracta de la casa on el dia 11 de maig de 1904 va néixer el pintor Salvador Dalí i que actualment, és propietat de l'Ajuntament de Figueres. Tot seguit es torna de nou a la Rambla i es pren el carrer Girona. Es passa per la plaça de l’Ajuntament i es continua pel carrer de la Jonquera, que es caracteritza per l’estil afrancesat dels seus edificis que palesen la proximitat amb la frontera. Abans de trobar el carrer Canigó s’agafen unes escales a l’esquerra que menen fins a la plaça Gala i Salvador Dalí on hi ha ubicat el Teatre-Museu Dalí.

Parada 5

Just al costat, hi ha l’església de Sant Pere, un dels elements arquitectònics més interessants de la ciutat. La primera menció és de 1020 i al seu voltant s’hi bastí el nucli medieval de Figueres. Probablement es va construir sobre una primitiva església paleocristiana. Del temple romànic inicial (s. X-XI) en queden restes dels murs de la cara nord amb una espitllera a l’esquerra de la nau, al peu del campanar. A finals del segle XIV el rei Pere el Cerimoniós va ordenar la construcció d’una nova església que seguint els cànons de l’època fou d’estil gòtic. Aquesta, arribava fins a l’actual creuer i era d’una sola nau amb voltes de creueria i contrafort pel contrarrest. El 1578 es va reconstruir la façana, d’estil neoclàssic, on hi destaca un gran ull de bou que dóna llum a tota la nau. En posterioritat ha sofert nombroses ampliacions (el 1678 es començà la Capella dels Dolors, al costat nord) i modificacions. Durant la guerra civil espanyola va ser cremada i una part enderrocada fins que el 1941 l’Ajuntament inicià la seva reconstrucció.

 Parada 6

El darrer indret d’interès d’aquesta ruta de descoberta és el Carrer Magre i la plaça de la Llana. És una de les zones més antigues de la ciutat i forma l’antic call jueu. Els jueus van arribar a la ciutat a la segona meitat del segle XIII gràcies a les crides que va fer l’Infant Pere, segons les quals els jueus que vinguessin a la ciutat quedaven exempts durant cinc anys del pagament de tributs i se’ls atorgava un petit espai de terra gratuït per tal que el cultivessin. Així es va formar el call jueu que tenia carnisseria i forns propis. Durant les nits el barri quedava tancat per evitar aldarulls. L’aïllament del call respecte a la ciutat era notable fins al punt que les cases que donaven a l’església no tenien portes ni finestres. Des d’aquest punt, per la Pujada del Castell o pel carrer Sant Pere, es retorna a la Rambla on es dóna per finalitzada la ruta.